Ederek, la Dama de les Tumbagues

El destí dquot;Ederek està lligat a les històries dels seus anells i no és més que la fortuna dels foners balears, llanUcirc;çadors, com es diuen entre ells. Duen una vida sempre molt dura per sobreviure en el gresol de cultures i llengües que els envolten. Després de La Cova de lquot;Últim Gimneta, ens endinsem en el món talaiòtic, als anys 300-200 a. de C., aquesta vegada replet dquot;acció durant les Guerres Púniques. Més que mai, les ruUcirc;ïnes que ens van deixar cobren vida a Son Fornés (MontuUcirc;ïri), a lquot;obra Abiner; a lquot;illa de na Guardis, a la Colònia de Sant Jordi, a lquot;obra Naguardus; a Talatí de Dalt (Maó), a lquot;obra Talatí; o a Son Corró (Costitx), a lquot;obra Biluak. En aquest indret els Bous de Costitx també en són protagonistes i es reivindiquen des de més enllà amb una forUcirc;ça inusitada. Pedres millenàries que encara perviuen a Mallorca i Menorca, on els homes que hi van néixer i que van lluitar amb Anníbal Barca, fill de sang fonera, tornen a fer xiular en aquestes pàgines les pedres esmolades al front de les batalles entre romans i cartaginesos. El testimoni dquot;Ederek, aquesta dona que fou la llanUcirc;çadora més longeva de la història, et farà estimar aquest poble balear, únic i oblidat, una cultura del món que abans sanomenava Oikumene, entorn al que ara és la Mediterrània. Deixat endur pel clam dquot;Ederek, la Dama de les Tumbagues, una lectura que et commourà.