Camí d’Argelers

Pocsanys enrere, el propi Alcalde d&�Argelers, que va néixer en aquestcamp, exposava les seves opinions respecte al tracte que es va donarals encerclats:Françano va ser un bon país d&�acollida. S&�observa un tracte inhum&�.La indefensió, la falta d&�infraestructures i el control de la gentper part d&�unes tropes que no eren cap garantia, agreujaven elsproblemes prou coneguts. A mesura que s&�avançava en el temps lesprestacions donades als encerclats anaven millorant…Elsdos primers mesos de vigència d&�aquest camp, així com els darrersdies del conflicte, al sud dels Pirineus, centren l&�atenció del&�autor. Espretén analitzar com visqueren la gent encerclada en aquell desertde sorra. Com pensaven i sentien, com a fruit de les explicacionsd&�una colla de persones que hi varen viure i que patiren lescondicions d&� una impresentable i cruel acollida. Tot això,després de cap a tres anys de guerra… Dintre aquest ambientmarginal, la Dora i en Joan viuran un increïble enamorament com aresultat de situacions extremes i vivències que ratllen en ladesesperació. EnJosep Ripoll, la Palmira Coll i la Consol Solench de Vilajuïga, ensofereixen els testimonis dels militars que treballaven al campd&�aviació d&�aquest poble. Un cuiner de l&�hotel Duran aFigueres, (J.C.) i un altre d&�Espolla respectivament, expliquen comtreballaven al camp de concentració d&�Argelers. En Miquel Trillade Vilanova de la Muga, com a artificier d&�en Líster, fa saltarels polvorins de Llers i Figueres, els ponts de l&�Albera sud iposar&� les metxes per fer saltar pels aires les bótes i tines delceller cooperatiu d&�Espolla. En Jaume Oliva Ferrer de Llers,explicar&� el trasllat del tresor de la República des de València aPeralada i la crueltat de que féu gala el major Líster a Llers,abans de fer volar el polvorí ubicat a l&�església. En PereMartorell del Poble Sec i d&�altres testimonis aporten les sevesvivències, que anirem veient, si fóra que ens voleu acompanyar enaquest camí de crus records.