Legimitat

El contingut d’aquest llibre traça la petjada històrica occidental de Roma des de la seva fundació fins als seus darrers instants. Amb cap pretensió de plasmar cap originalitat determinada, ens abelleix establir els trets més identificatius dels romans i de les diverses cultures que van conviure amb ells.Els inicis fundacionals no presentaven una aura massa lluïda en comparar-se amb altres civilitzacions pretèrites, tot i que això no fou cap inconvenient perquè no reeixissin en el seu desenvolupament existencial. L’estructuració d’una monarquia de curta volada, fou fulminada per una forma de govern més representativa dotada dels principis més representatius d’una institució republicana. Durant aquest període es va produir un desplegament dels atributs dels seus habitants els quals van excel·lir en el seu sistema representatiu i la idoneïtat, no sols del seu executiu, sinó també dels poders legislatiu i judicial.El resultat emanat de la seva entropia potencial va facilitar una expansió fulminant per configurar una consolidació territorial al bell mig del Mare Nostrum. La seva imperícia marinera inicial va ser superada i van arribar a anorrear el poble cartaginès, successors dels fenicis en l’art de la navegació. Després d’un període d’una certa inestabilitat, un personatge emblemàtic amb unes capacitats destacades va introduir uns principis imperials més operatius per la dimensió assolida i per corregir les estructures més ineficients. Fer aquesta tasca des de la pretensió formal que no s’alteraven els principis republicans fou una habilitat assolida amb el concurs d’uns col·laboradors estratègics. A través de la recreació de la nissaga romana, August va estructurar un passat amb uns referents clàssics que van cohesionar i desplegar els atributs dels seus ciutadans. L’autoritat dimanada de la divinitat, i les virtuts de la vida cívica, foren els fonaments de la ciutadania i el seu dret, que al seu torn van configurar les innovacions culturals i polítiques més pregones.La introducció acumulativa del contrapès cultural —seguint el procés imperial clàssic— va produir una paràlisi catalitzada per la desídia i la corrupció que van abocar l’imperi a una fusió per absorció de la civilització goda, la qual va agafar el relleu d’una societat esclavista de l’edat antiga, per evolucionar a la societat feudal de l’edat mitjana.Per cloure, hem tractat d’escatir la personalitat romana, a través de la seva excel·lència arquitectònica, la qual estableix una capacitat comunicativa amb el receptor de l’activitat artística. Aquesta identificació ens mostra els més recòndits biaixos de la seva societat, car la característica més pregona de les formes constructives emana d’un nivell superior d’inspiració natural i sensibilitat humana, modulada per una intensitat variable.