Els anys (no tant) daurats: del somni andorrà a la crisi dels paradisos fiscals i més enllà

Al mes de marUcirc;ç del 2009 quan el president de FranUcirc;ça i copríncep dquot;Andorra declara que renuncia al seu càrrec si el G20 no pren decisions contra els paradisos fiscals i si Andorra no abandona el seu model fiscal, la política andorrana torna a passar per uns quants anys més de turbulències. Apareixen de sobte papers a WikiLeaks en què squot;hi revela que lquot;excap de govern dquot;Andorra hagué de renunciar a la reelecció degut a la pressió de la diplomàcia francesa. El mateix, Albert Pintat, que acabà confessant que la croada contra Andorra era injusta. Quedà forUcirc;ça ben clar des de llavors que eren ben lluny les dècades glorioses dquot;aquell creixement frenètic que semblava que no tenia final. Un creixement econòmic marcat per cues interminables de turistes que venien a comprar vaixelles Duralex, tabac, alcohol i de pas deixar uns quants diners al banc. El llibre pretén traUcirc;çar la trajectòria més recent del país. Des que cau Hitler a Europa fins a la crisi catalana actual. Ben bé, desque squot;inauguren les primeres pistes dquot;esquí fins que Antoni Martí declara no reconèixer la declaració referendada del parlament de Catalunya passant per la Constitució, la Gran Recessió o la guerra contra el terrorisme islamista radical.