conquesta o reconquesta

La redacció d’aquest llibre té per objecte investigar amb arguments generats per l’Arqueologia, les Ciències naturals i altres fonts extretes de fets basats en arguments imbatibles, quan es van produir les conquestes de Mallorca i València. Per ventura, com sosté la historiografia oficial el conqueridor fou Jaume I, o d’antuvi Ramon Berenguer III el Gran en fou l’autor real. Recordem que les situacions de domini territorial podien estar associades a conquestes territorials de caràcter militar, però també existien les polítiques més enraonades basades en la diplomàcia i el comerç. La baula que associava els dos models podia tenir una política matrimonial que consolidava les dues alternatives. Aurell ho explicita: “En la prodigiosa expansió territorial dels comtes de Barcelona, les armes van tenir una funció secundària en comparació amb l’eficàcia que tingueren les estratègies matrimonials. La major part dels nous comtats foren adquirits gràcies als matrimonis. Mentre que en el passat els casaments havien aportat, sobretot aliances i xarxes d’influència, al llarg del segle XII aquests proveïren comtats sencers i, fins i tot, un regne. L’abast d’aquesta política fou enorme: les noces del comte mai no s’havien mostrat tan conqueridores.” Aquest procés expansiu es va batejar per Robert Barlett com la ‘diàspora aristocràtica’ que es produeix des de Normandia a diferents llocs d’aquesta Europa cristiana, que està en procés de senyoratge i, per tant, de competència senyorial.Espero que els raonaments emprats per alterar el relat acadèmic oficial seran prou concloents per llevar tot gènere de dubtes. Resto a la disposició dels lectors per reblar qualsevol dubte, qüestió o divergència.