Escarni a la por

És, aquesta, la crònica més intimista duns vianants de la vida que van tenir el valor daturar-se a les estacions del camí per qüestionar-se, mirar-se i escoltar-se a si mateixos abans de prosseguir el viatge. De vegades, guerrers dacer que senfrontaven amb valentia als seus propis fantasmes. Sovint, homes i dones de palla, volubles i fràgils com lescuma que fan les onades De fet, no eren més que gent corrent que, malgrat la por que sentien, tingueren el coratge dendinsar-se en la nit més obscura per trobar la seva pròpia llum.