Romànic i Montseny

A l’Edat Mitjana es generalitzen els establiments interiors al Montseny, quan al segle X s’inicia una expansió demogràfica propiciada pel desenvolupament de la producció agrícola. Aleshores s’aborda una gran construcció d’esglésies repartides per tot el territori, fixant aquesta població que s’ha llençat a la colonització del massís. La característica principal d’aquestes esglésies és la solidesa que ha permès que arribin fins als nostres temps. A Catalunya el romànic sempre ha estat un art apreciat. L’obra magna del romànic català està recollida en dos moments especials del segle XX, als anys 30 per Puig i Cadafalch, i als 90 pel montsenyenc Antoni Pladevall. Les esglésies romàniques del Montseny són senzilles, a vegades força humils, amb uns trets comuns del romànic que se solen repetir, com l’orientació a l’est de l’absis, l’accés amb porta i arc de mig punt pel costat migdia, els capitells amb elements vegetals, i algunes petites decoracions amb escacs, trenes, mitges esferes i arcuacions. Hi ha una característica que no s’ha perdut quasi mai. L’element que caracteritza la construcció romànica al Montseny és la implantació al lloc. Cap de la seixanta d’obres romàniques que visitareu seguint les rutes d’aquest llibre estan emplaçades de manera atzarosa, com no podia ser de cap altra manera, quan el fet de bastir l’església suposava la “conquesta” del terreny. Totes elles tenen una situació especial al lloc, ja sigui perquè estan culminant un turó que els permet controlar l’entorn, per ser al centre de la plana, el lloc de trobada del masos del poble, dins d’un inexpugnable castell, a peu del camí Ral o a tocar la riera. La seva situació ha fet que avui el paisatge sigui irrecognoscible sense elles.