Arriba el clàssic

Aquest és un llibre d’ algú que s’ha passat mitja vida cantant les excel·lències del grec i del llatí precisament per seguir tenint alumnes d’ aquestes llengües i no acabar fent cues d’altres matèries. Diguem-ho clar, el grec i el llatí no serveixen per a res! Si dit això, som capaços d’apreciar la utilitat de l’inútil i tenim temps per perdre, compte, no fos cas que us convertíssiu en prosèlits d’aquestes llengües inveterades. El llibre s’estructura en tres grans capítols que són els tres trimestres. Segueix la línia d’un curs escolar. Un curs dóna per molt, Plató, Aristòtil, Quintilià, fantasmes a l’antiga Atenes, Troia, or nazi, educació franquista, alfabets, esperit crític, bellesa, educació física, música rap, racisme, etc., també per reflexionar sobre la plaga de teoritzadors brunzint tot el dia a les orelles del professorat i sobre el dia a dia en una escola de secundària. Hi ha temps per fer dos viatges d’estudis, un a Atenes i un altre a Nàpols, imitant aquell creuer mediterrani de joves universitaris republicans de 1933. Els rarets de l’ institut, amb un diccionari VOX sota el braç, contribueixen amb la seva elecció antimodes a formar heretges, no pollastres de granja, tal com diu Nuccio Ordine. Si el llibre és com el son reparador d’una migdiada, l’autor es donarà per satisfet.