Delfos i Olímpia, el negoci dels santuaris

El segle v aC va estar farcit de tota mena d’esdeveniments de caire polític, social i legislatiu i, en l’àmbit grec, sobretot, també d’un innombrable nombre d’enfrontaments, un dels més destacats dels quals foren les guerres mèdiques. La victòria dels hel·lens a Marató, Salamina i Platea va impactar fortament en quasi tots els santuaris de les terres hel·lenes, però, especialment, a Delfos i Olímpia. A l’ombra de tots aquests fets, i igual que ha passat sempre, apareixien tota mena de personatges, pirates, mercaders, metecs, esclaus alliberats i sagues familiars. Una d’aquestes sagues familiars la inicia Cadmo, un jove del demos d’Halimunt que es veu embolicat en la revolta dels jonis i s’embarca cap a Naxos, on viu l’experiència d’una milícia que no sap què hi fa, en aquella illa. Cadmo viatja cap als dominis de l’Imperi persa, on trava amistat amb Ciros Espitama, Xerxes i Mardoni, fins que un temps després retorna cap al seu poble natal. Delfos és on li va dir que vivia Timó, company de la milícia, i emprenen un viatge cap a aquell santuari, on en coneix la sibil·la. Un dels fills de Cadmo, Baro, segueix el camí que va iniciar el seu pare i a ell el segueixen Ixion i després el fill d’Ixion, Ariston. Tots ells no són personatges històrics, però formen part de la història. Una història que els colpia, els encasellava, els enriquia… o no.